Istanbul, maig 2013

Primera part: Cumartesi
Segona part: Pazar
Tercera part: Pazartesi
Quarta part: Salı

Istanbul, primera part

Una primera visita a Istanbul que va quedar emmarcada entre un atemptat a la frontera amb Síria, un accident de globus a la Capadòcia i l'inici de les protestes als carrers, que van començar només uns dies després de que nosaltres marxéssim. Un petit tast del que la ciutat pot oferir en una estada de quatre dies (sense cap incident) que deixa les portes obertes per a una segona visita.

Des de l'aeroport vam agafar el tramvia que ens va portar fins al centre d'Istanbul. Vam baixar a la parada de Sultanahmet, al parc on es troben la Basílica de Santa Sofia (Ayasofya) i la mesquita blava (Sultanahmet). A només 10 minuts de la mesquita, amagat en un dels carrerons recargolats que formen l'entramat que baixa des de dalt del turó fins al mar, estava el nostre hotel: l'hotel Mystic. Cap luxe, però la seva localització i el preu (esmorzar inclòs) fan que sigui una gran elecció (si no es tenen problemes per pujar escales).

Un cop vam ser instal·lades a l'hotel, ja s'havia fet hora de dinar. Vam menjar en una terrassa a prop de l'hotel, i després vam anar passejant fins al districte dels basars. El Grand Bazaar és un edifici laberíntic format per passadissos plens de botigues de tot tipus: robes, kilims (catifes), llums, porcellana, nargiles, souvenirs, etc. Al ser dissabte, la gent local es sumava als turistes fent impossible veure res (si més no per mi, que no m'agraden les aglomeracions de gent). Per descansar una mica del bullici, ens vam refugiar en un dels han a prendre un té. Ens acompanyaven un petit grup d'homes que, mentres petaven la xerrada, també bevien té i jugaven al backgammon.
Els hans són petits racons amagats darrere les botigues del basar que, antigament, eren llocs de descans pels mercaders. Normalment hi trobes artesans, petites botigues, banys i tauletes per fer un té.

chai al han

Al sortir del basar, un home alt, amb barba i somrient ens va indiciar unes misterioses escales, fent-nos senyals per a que pujéssim. A dalt vam trobar tallers d'artesans de kilims i una botiga de llums (amb millors preus que al basar). Des d'allà, un altre home somrient, aquest baixet i amb ulleres, ens va obrir una porta i, per un mòdic preu, ens va portar al terrat. Allà vam poder gaudir d'unes boniques vistes i d'uns moments de tranquil·litat que ens van anar molt bé després del caos d'aquesta zona de la ciutat, el districte dels basars.

els gats a Istanbul són súperstars

Després de la pausa vam continuar ruta a través del mercat de les espècies. Ja que estàvem a prop, i per recomanació de la nostra experta en Istanbul, vam fer una petita parada a la mesquita Rüstem Pasa, una petita joia recoberta de preciosos mosaics, abans d'arribar fins al pont Gàlata.

Vam creuar el pont Gàlata al capvespre, quan les vistes de la ciutat són màgiques. A dalt del pont, trobes pescadors, venedors ambulants i gavines que xisclen sense parar; a sota hi han restaurants i bars per anar a fumar nargiles.
A l'altra banda del pont es troba el barri de Karaköy, la part més moderna de la ciutat. Ens vam apropar a la torre Gàlata, amb la idea de pujar-hi per gaudir de la vista panoràmica. Però la cua era tan llarga  que vam passar i vam anar directament a sopar.

torre Gàlata

De tornada a l'hotel vam agafar un taxi, cansades després d'un dia llarg i ple d'experiències. El taxista va desfer el camí que havíem fet durant el dia, pels mateixos carrers, que a la nit sense gent semblaven totalment diferents.

Istanbul, segona part

Diumenge era el dia que havíem triat per visitar Santa Sofia i la mesquita blava, però quan vam veure les cues que hi havia per entrar (de bogeria) ja des de primera hora del matí, immediatament vam canviar de plan.
Els dos monuments es troben al parc de Sultanahmet, un a davant de l'altre. També en aquesta zona es  troben el palau Topkapi, el museu d'arqueologia i la cisterna basilica. Tot visites imprescindibles.

Aya Sofya

mesquita blava

La cisterna basilica (Yerebatan sarayi), que es troba molt a prop de Santa Sofia, va ser la primera parada del dia. Una cisterna subterrània espectacular, construida durant el regnat de l'emperador Justinià I, a l'època bizantina.

Als peus de dues de les columnes que formen la cisterna es troben dos caps de Medusa, que es creu que es van aprofitar de les runes d'antics temples que van ser enderrocats.

cap de Medusa

Al sortir de la cisterna vam recórrer els carrerons que, per darrere d'Aya Sofya, porten a l'entrada dels jardins del palau de Topkapi. Aquí es va confirmar el que ja ens havia semblat: els gats són els reis absoluts de la ciutat.

Només creuar la porta imperial del palau de Topkapi, a mà esquerra, es troba Santa Irene (Aya Irini), una bonica esglèsia bizantina. Actualment s'utilitza per a fer concerts durant el Festival Internacional de Música, ja que la seva acústica és excepcional (millor comprar les entrades per avançat). La resta del temps es troba tancada al públic.

Les cues al palau Topkapi també eren desproporcionades, així que vam deixar la visita pel dia següent i vam decidir agafar el ferry i creuar el Bòsfor per fer una visita a la part asiàtica de la ciutat. A Usküdar vam passar la tarda, passejant pel mercat i prenent té, entre la gent local. Un canvi d'aires molt refrescant, ja que aquí no vam trobar ni un turista!.

Kiz Kulesi

Al vespre ens vam dirigir al barri d'Ortaköy, a la búsqueda del Kumpir ("patata farcida") per sopar, seguint les recomanacions d'un amic turc. Vam gaudir del kumpir en una terrassa, al bell mig d'alguna festa popular, mentres tenia lloc (a la tele) un partit de futbol entre el Benfica i el Galatasaray (dos equips d'Istanbul). Entre els clients del bar, hi havia seguidors molt apassionats dels dos bàndols, i per un moment vam pensar que arribarien a les mans.

kumpir

Després de sopar, un passeig pel barri (que semblava que estava de Festa Major) va posar punt i final al segon dia a la ciutat.