01 de febrer, 2013

Sumatra, segona part

La Tina ens havia preparat un esmorzar contundent: un arrós amb verdures, patates i un cafè amb llet (condensada). Havíem d'agafar forces pel dia que teníem per davant: el primer trekking a la selva!
Partíem des de Tangkahan, on creuaríem el riu Batang per accedir al parc nacional de Gunung Leuser.

Un cop a l'altra banda del riu, ens vam untar botes i mitjons amb una crema repel·lent de sangoneres. La nit anterior havia plogut molt, fet que propiciava l'aparició d'aquests anèl·lids hematòfags. I en vam trobar moltes! Si miraves a terra, les podies veure amb mig cos aixecat tantejant al seu voltant en busca de presa: nosaltres. 
La humitat era alta i feia molta calor, així que de seguida vam començar a suar. Vam veure rastres d'elefants, sots oberts a la selva per on havia passat l'animal; nius d'orangutan de diferents dies d'antiguitat a diferents alçades als arbres; i vam sentir calaus i gibons; però ja portàvem una estona caminant sense haver vist cap animal, quan de sobte l'Ika va parar en sec, ens va fer callar i ens va senyalar al davant, cap a uns arbres llunyans. Allà, fent demostracions trencant branques i fent vocalitzacions d'avís, hi havia un orangutan mascle jovenet que, de lluny, ens observava amb menyspreu. Uns metres més a l'esquerra, descansant a la branca d'un arbre, un altre individu (més adult) també ens observava, però amb curiositat i amb més tranquil·litat. Els primers orangutans totalment salvatges que ens trobàvem va ser una experiència molt emocionant. 

Vam seure a terra, per observar aquests meravellosos simis pèl-rojos, que estan en greu perill d'extinció, durant una bona estona. En aquells moments ens vam oblidar de la calor, de la humitat i de les sangoneres (glups!).


observant-nos mútuament amb l'orangutan



Quan vam aconseguir deixar de mirar i aixecar el cul de terra, vam continuar per la selva fins a una cova on van a dormir tot un grup de ratpenats. Totes les parets de la cova estaven recobertes d'excrements i era difícil no relliscar, però va pagar la pena entrar per veure els centenars d'ulls que brillaven en l'obscuritat i ens miraven fixament, segurament preguntant-se què hi feiem nosaltres allà.

Al sortir de la cova, ja era hora de dinar i ens vam dirigir cap al riu a on ens esperaven el Jack i el Herda amb el dinar preparat, un luxe, i com sempre molt i molt bo; i els flotadors que ens portarien riu avall, relaxant-nos, fins al campament. Banyar-nos al riu i treure'ns la brutícia, la suor i la calor va ser una gran recompensa.

el Herda, el Jack, el Bim Bim i l'Ika. Els nois que ens van guiar i acompanyar tot el viatge.
Un cop ja al lodge, ens vam dutxar, vam fer recompte de mossegades de sangonera (vaig guanyar de llarg) i ens vam relaxar fins a l'hora de sopar. Una nit més, la Tina ens va enamorar amb els seva cuina i els nois de Tangkahan ens van acompanyar amb la seva música i simpatia fins a ben entrada la nit, tots plegats fent-nos sentir molt especials.

Dilluns tocava dia de relax. Al matí vam acompanyar als mahouts i als elefants durant el seu bany (dels elefants) matinal. Però d'això en parlaré a la propera entrada, dedicada als elefants. Al migdia, vam agafar la roba de riu i el banyador i vam anar a un racó espectacular: una cascada al riu Buluh (afluent del Batang). Allà ens vam banyar, vam xerrar, vam riure i, novament, els nois ens van preparar un dinar de cinc forquilles.








A la nit, com ja era habitual, sopar i música en directe. Fins i tot, vam intentar aprendre una cançó infantil en l'idioma local! Galls i rialles amb la pluja com a so de fons.

p.d.: les fotos de la selva (1-5) són de la Tània, la Maribel i el Miquel, els meus compis d'aventura, que van portar les seves compactes i són tan macos que em deixen utilitzar-les. La meva càmara rèflex es va quedar al campament, perquè ja va ser prou difícil intentar no caure per la selva sense haver de portar la càmara al coll. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada